La paradoxa del trauma és que té el poder tant per destruir com per transformar i ressuscitar.
Peter Levine
La supervisió té un paper vital en el manteniment d’una pràctica psicoterapèutica ètica, saludable i reeixida. Inicialment sol ser un requisit en aprendre un enfocament terapèutic particular, però més endavant evoluciona cap a una necessitat pròpia del terapeuta. Almenys aquesta va ser la meva pròpia experiència.
La supervisió ofereix perspectives fresques, adreces i solucions noves, actua com una comprovació de seguretat i brinda un espai de suport i alleugeriment per als casos que de vegades poden resultar aclaparadors.
Serveix com un camí durador per a l’aprenentatge fins i tot després d’anys de pràctica. Participar en supervisió dins d’un enfocament específic en facilita un domini més profund. Obtenir idees des de punts de vista alternatius i addicionals ajuda a tancar bretxes d’habilitats i coneixements que inevitablement hi ha independentment de l’experiència. Per exemple, un any de supervisió amb un especialista en addiccions i adolescència (àmbits en què no tinc formació especialitzada) segueix enriquint la meva pràctica fins avui.
Ofereixo supervisió tant en entorns individuals com en grup, en línia i presencial (a Barcelona). La perspectiva que puc aportar als seus casos és la del trauma: comprendre com els esdeveniments o patrons de desenvolupament passats afecten les dificultats actuals dels clients. Junts podem adaptar creativament les eines que ofereixo al seu enfocament terapèutic específic.