Diga’m el que tems i et diré el que t’ha passat.
Donald Woods Winnicott
Trobar i dominar models de teràpia amb perspectiva del trauma va ser un gir transformador per a mi com a professional. Aquests mètodes permeten als meus clients anar més enllà de la comprensió o l’entrenament d’habilitats cap al canvi dels patrons que havien creat complicacions actuals.
Això és possible perquè el sistema nerviós humà té la capacitat innata de processar les experiències de la manera més adaptativa, igual que el nostre sistema digestiu ho fa amb els aliments.
Quan aquest procés natural es veu interromput per experiències aclaparadores, es pot resultar en trauma. I hi ha diferents eines que ens permeten accedir a aquests fragments pesants d’experiència no processada i reiniciar la “digestió” de la informació.
A la meva feina, combino diversos enfocaments diferents segons les necessitats i ritmes de cada client.
Igual que a la teràpia més tradicional, comencem tenint diverses sessions per conèixer-nos, comprendre el context de vida del client i establir possibles vies de tractament.
Des del principi, introdueixo exercicis i pràctiques dissenyats per ajudar el client a regular el seu sistema nerviós diàriament. Després avancem en la tasca de processar les experiències passades que són claus als símptomes presents, treballant en la seva integració de la manera més adaptativa possible.
En general, comencem des del passat, ja que és on solen formar-se els patrons de comportament, creences i emocions. Després, si cal, abordem qüestions presents no resoltes i preparem per als desafiaments futurs.